Dia: 21 d'abril de 2014

Andrea Antich_TSA LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan arriba l’últim any d’institut has de començar a plantejar-te què vols ser de gran. Has de triar la universitat, la ciutat… Totes aquestes preocupacions van acompanyades de la pressió dels pares o dels professors per prendre la bona decisió i, a vegades, em sembla que les seves no són les que realment vull. Aquest fet em fa dubtar. Has de decidir la teva nova etapa, que finalment, després d’aquell clic a la tecla Enter, determinarà la resta de la teva vida. I en aquell segon, et passen moltes imatges. Imatges del teu passat i fins i tot del que podria ser el teu futur. I és que, t’ha arribat realment la por.

Joan Comas_TSA LYCÉE COMTE DE FOIX

Només queden deu minuts per al final, i sóc incapaç d’aixecar-me. Aquesta última jugada m’ha destrossat. M’incorporo amb poca energia. He d’aguantar. Anem guanyant i ja no queden canvis. Si tornen a marcar perdem i és quasi impossible aconseguir fer passes amb el camp ple de neu i la pilota congelada. Ja no noto les mans, però he de fer un últim intent per l’equip. Gràcies als últims esforços recuperem la pilota, l’àrbitre ens diu que és l’última jugada. Tot l’equip ho té clar. La pilota ha d’anar a fora per guanyar. De cop, tots els espectadors criden. Ho hem aconseguit. Aquests últims  esforços han valgut la pena. Hem guanyat.