Dia: 27 d'abril de 2014

Andrea Montero_2nde A LYCÉE COMPTE DE FOIX
No sóc la noia que busques, ni la més guapa, ni la més intel·ligent. Només sóc una més entre totes. Però sé que t’estimo, i això res ni ningú ho podrà canviar. Voldré ser petita només per ser la “teva petita” i t’estimaré com ningú ho hagi fet mai. T’abraçaré tan fort que et deixaré sense respiració. Escriuré el teu nom a la sorra cada estiu. Quan t’agafi de la mà no voldré deixar-la anar mai. Els meus petons tindran millor gust que un pastís. Et dedicaré mil cançons i et faré riure amb les coses més ximples del món. Se m’escaparà el teu nom en qualsevol conversa i esperaré cada minut que et connectis per recordar-te que t’estimo.

Cinthya Rodríguez_2nde .LYCÉE COMPTE DE FOIX
La vida és la conseqüència del conjunt d’accions que realitzem… Cada pas que donem, cada cosa que fem ens condueix a algun lloc per un camí diferent. Llavors arriba el: per què? Mai us heu preguntat com heu arribat a ser qui sou? Per què entre tots els camins que hauríem pogut triar i entre totes les coses que hauríem pogut ser, hem acabat així? I llavors penses què hauria estat de tu si haguessis dit que sí o que no, si t’haguessis arriscat o retirat, i comences a penedir-te d’algunes decisions… Penses com podia haver estat tot… potser hauria estat millor. Per això cal pensar què fem per no sentir mai aquest penediment.