Dia: 30 d'abril de 2014

Anonio Martos_Tle Restauració LYCÉE COMTE DE FOIX

Una dona trista. Cada dia asseguda a la mateixa hora i al mateix banc del metro. Un dia fred de maig, a les 00.40, em vaig omplir de valor i m’hi vaig apropar, li vaig preguntar què li passava i per què estava sempre asseguda en aquest lloc. Va girar el cap i em va mirar: el que em va dir em va deixar amb la pell de gallina. “Dissabte passat van assassinar el meu marit just aquí, el van empènyer a les vies.” Sense pensar-m’ho li vaig donar el meu condol. Ella no va dir res, estava a punt d’arribar el tren. De cop, la dona s’aixeca i amb la mirada perduda s’apropa a les vies i s’hi llança. Quan vaig voler reaccionar, ja era tard.

Ian Ballesté_Tle Restauració LYCÉE COMTE DE FOIX

Les hores transcorren al llarg del dia. Les ombres es tornen més fosques i la llum de dia s’atenua a poc a poc. L’estació de tren d’Atocha, situada a la capital d’Espanya. La gent passava, uns darrere els altres, tots capbaixats. Un llegint, l’altre amb els auriculars, però una cosa en comú, tots atabalats. De cop, tot es va tornar més silenciós, com si el temps s’hagués aturat fins que crits i empentes sorgien de la massa de gent que es trobava a l’estació. En aquell moment vaig anar a buscar el cotxe mentre la meva dona es trobava en aquella multitud que no va tardar gaire a volar pels aires.