Raül Bénet_1r Cient. i Tec. Grup D E. ANDORRANA DE BATXILLERAT
Em van prometre un conte. Em van parlar d’un lloc on no existia el dolor, on els plors no eren benvinguts, on no calien ulls perquè la puresa del cor ho veu tot. Els colors no eren finits i el temps sempre era bo, poc importava què caigués del cel. Seria casa meva, em digueren. Maleït qui creà la mentida. La veritable realitat és terriblement dolorosa i trista i, per això, la foscor dels meus ulls clucs s’ha convertit en la meva pròpia realitat. Dit això, tanco els ulls i somnio. El món és més bonic quan te’l fas a mida. M’agradaria seguir parlant amb vosaltres però el vent em demana de volar i els boscos comencen a trobar-se sols.