Laura Arajol_1ère ES LYCÉE COMTE DE FOIX
Era de dia, feia molta calor. Caminava, pensant en tot i en res alhora. Les flors d’aquell parc on estava feien una olor especial, una olor que em feia sentir lliure. De sobte, va sorgir un noi. No era un noi qualsevol, el coneixia però no sabia de què. Jo el mirava, ell em mirava. Els seus ulls blaus, d’un blau intens, em feien pensar en el mar. Els seus cabells foscos, despentinats, li donaven aquest aire salvatge. Ens vam aturar a l’hora. No dèiem res, només ens miràvem, fixament. Era com si sabés tot el que havia de saber sobre ell. Vam decidir seguir el nostre camí junts i, des d’aquell moment, ens vam tornar inseparables.