Jordi Rueda_2A Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
Estàs tancat i no pots sortir, el teu límit són les quatre parets que t’envolten i una petita finestra amb reixes, però dins d’aquell cub quadrat tens un enemic omnipresent, està a tot arreu i sempre hi ha estat, són passes inexorables cap al teu destí: el temps. Comptes: segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos, anys i mai no s’acaba. T’acabes penedint del que has fet i vols escapar, vols escapar dels límits de la teva realitat i ho pots fer, però no saps que el preu a pagar és molt alt i que per canviar el destí només tens una sortida, pagues el preu i escapes del cub quadrat i el temps. Ho pagues amb la vida.
Dia: 11 de maig de 2014
La vall de l’oblit
Ferran Guillot_2A Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
La sang de les venes escapçades s’escolava per l’aigüera, semblava un riu de foc que fluïa per una vall hivernal interrompuda pel forat del no-res, on el foc es perdia per sempre. La llum em segava, començava a adonar-me’n que el meu cos començava a defallir, no podia fer-hi res. Era molt fàcil deixar caure l’atenció cap a l’adormiment. La sensació era plaent, ja començava a oblidar el mal que em maltractava, era jo sol contemplant aquell paisatge hivernal fantàstic. Vaig deixar enrere aquella sensació agradable pel no sentir res, res de res, ni fred ni calor, ni mal ni plaer, perdut en aquella vall…