Ferran Guillot_2A Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
La sang de les venes escapçades s’escolava per l’aigüera, semblava un riu de foc que fluïa per una vall hivernal interrompuda pel forat del no-res, on el foc es perdia per sempre. La llum em segava, començava a adonar-me’n que el meu cos començava a defallir, no podia fer-hi res. Era molt fàcil deixar caure l’atenció cap a l’adormiment. La sensació era plaent, ja començava a oblidar el mal que em maltractava, era jo sol contemplant aquell paisatge hivernal fantàstic. Vaig deixar enrere aquella sensació agradable pel no sentir res, res de res, ni fred ni calor, ni mal ni plaer, perdut en aquella vall…