Lorena Jiménez_1r Batxillerat INSTITUT ESPANYOL
Fa dos anys que no hi ets. Fa dos anys que sento l’oblit del teu amor, del teu somriure, de la teva calor… Fa temps que ningú em diu com de bonica estic despentinada i amb pijama. Quan els néts vénen i m’expliquen les seves trapelleries, ric. I penso en tu, de jove, eres igual. Tenies ganes de menjar-te el món, però el món, fa temps, se’t va menjar a tu… Aquest dia, el dia del nostre aniversari de boda, em semblava una oportunitat per recordar-te, per explicar-te les novetats i sobretot per sentir-te més a prop meu. Fa dos anys que em faltes, fa dos anys que el meu món és com un vaixell, sense rumb, tombant d’un costat a l’altre.