Dia: 16 de maig de 2014

Liliana Oliveira_1ere SA LYCÉE COMTE DE FOIX

Eren les sis del matí, feia calor, i jo estava allà, en aquell terrat desolat. No estava envoltada ni d’or ni de plata, sinó que em trobava al lloc més humil del món. Des d’aquell terrat podia veure tota la ciutat davant meu: cases i gratacels, i al final d’aquella línia d’edificacions hi havia el mar. El sol estava sortint i el cel agafava aquell peculiar color que ens deixa a tots bocabadats. Les llums, el color taronja del mar, tot allò em va fer plorar. Per què plorava? No n’estic gaire segura… Potser perquè fins a aquell moment no m’havia sentit en harmonia amb el món on vivim. Potser perquè la felicitat està en la simplicitat.

Èric Martí_1ere SA LYCEE COMTE DE FOIX

Sempre la mateixa rutina, ha arribat el cotxe que em portarà al poliesportiu. Sempre el mateix camí. Córrer, parar, tornar a córrer. Treball : aquesta és la paraula que sempre repeteix l’entrenador. De sol a sol, sense aturar-se a pensar si això porta a algun lloc. Lesions, metges, fisioterapeuta, preparador físic. Sempre la mateixa història, “te l’estàs jugant, estàs jugant amb la teva carrera”, em diuen tots. Em concentro, ja és la recta final, un últim esforç, només falten uns quants dies, no puc dormir. No puc pensar en una altra cosa. El moment de la veritat arriba, sembla que la vida recobra el seu sentit. Surto al poliesportiu…