Cartes a Julieta

Otilia Fernandes_1ère SB STG LYCÉE COMTE DE FOIX

“Hola àvia! Com va tot? Per aquí tot igual. Ja no em mossego les ungles, com tu volies. L’escola em va molt bé, és el primer cop que tinc tan bones notes. A casa ja estem bé, els pares ja no discuteixen i… Saps què? A dansa  m’han fet ballar amb les grans! Aprofito aquests deu minuts per escriure’t. Et trobo molt a faltar. Espero veure’t aviat! De moment, un petó molt gran!” I amb aquesta, la vuitantena carta que escric a l’àvia. La vuitantena carta que cremo, la vuitantena vegada que llenço les cendres al mateix lloc on vam llençar les seves, la vuitantena vegada que desitjo que la llegeixis… et necessito Julieta.

Preguntes sense resposta

Daniela Ferreira_1ère SB STG LYCÉE COMTE DE FOIX

La gent, a vegades, es demana coses que sovint no tenen resposta. Jo, per exemple, ara mateix no sé com inspirar-me per escriure aquest microrelat. És per això que començo a mirar per la finestra i veig caure la neu. Només em passa una cosa pel cap: saber per què la neu és blanca. Aquesta és una de les moltes preguntes que no tenen resposta o potser sí que la tenen però no ho sabem. No us demaneu a vegades per què la taronja és de color taronja? O per què el plàtan és groc? On fins i tot, per què la pluja mulla? I a mi em passen moltes coses pel cap, però em fa pal escriure-les totes. Final d’aquest microrelat.