Consciència segrestada

Ignacio Arrarte_2n DEP AEL CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

El pols s’accelera, començo a estar nerviós. Amb mirada de por miro la meva mare mentre a la vegada li estrenyo fortament la mà. Arriben les infermeres. És hora de marxar. Entrem dins l’ascensor. Miro fixament el monitor, que va disminuint a mesura que baixem de planta. Tres, dos, un, zero. Hem arribat. El cor em va a cent per hora. Una infermera em diu que estigui tranquil. Em col·loquen una mascareta. Començo a entrar en un somni profund. Sento veus parlant al meu voltant però cap m’és familiar. Després d’una hora, sembla que torno a ser a l’habitació. Giro el cap i torno a veure la meva mare, ara ja tot s’ha acabat.