Helena Esteban _4rt B EA 2A ENSENYANÇA ORDINO
No sento res a causa dels taps que m’acabo de posar, només els meus passos intensos dirigint-se cap a la sortida, o més aviat cap a l’arribada a un nou medi, a un nou món. Em col·loco els braços arran de les orelles i em deixo caure. Sento les petites bombolles d’aire que em fan pessigolles a la cara i que em freguen els braços, tot deixant un petit rastre que indica el meu camí. Surto a fer la primera braçada. Sento tot l’exterior i, quan torno a enfonsar el cap, la pau i el buit de l’aigua. Moc els braços i els peus tan ràpid com puc. En aquest precís moment només penso a superar-me a mi mateixa amb el gran esforç que estic fent.
Dia: 8 de juny de 2014
Respirar?
Sergi Casabella _4rt B EA 2A ENSENYANÇA ORDINO
El nostre cos és una màquina perfecta. Un cor que, sense demanar-li-ho, ens envia la sang als dits per poder escriure això. Unes cèl·lules que transformen el donut o el pa que ens mengem en energia per poder passar el dia. Un cervell molt potent; el millor que s’hagi dissenyat mai. El pitjor de tot és pensar que actes com respirar o parpellejar normalment els fem de manera involuntària, però ara ja no perquè hi estem pensant. Em frustro, quan he de pensar a respirar, perquè trenco el ritme i ja no respiro més de manera normal. Només quan me n’oblido. Però, què és respirar? Em sembla que de parlar-ne tant m’he oblidat de com respirar.