Dia: 16 de juny de 2014

Joan Bustamante_Tle PRO C  LYCÉE COMTE DE FOIX

L’àvia era la més maca de totes les àvies de l’univers. Estava amb ella sempre que podia, al seu costat a qualsevol moment del dia. M’encantava fer-li petons i abraçades per dir-li bon dia. La seva intel·ligència i la manera de viure la vida la feien única, i sobretot el seu gust per la música, encara que a mi no m’agradés gens, quedava admirat davant aquella gran dona veient-la com cantava a l’hora de rentar els plats. Era meravellosa. Llàstima que no vam poder passar més temps al seu costat. Un moment vaig dubtar de la seva presència, però ara sé que sempre la tindré com a suport en els moments més durs de la vida.

Bentahar Aziza_Tle PRO C Comp. LYCÉE COMTE DE FOIX

No es pot parar, passa i al seu pas conei­xes, descobreixes, trobes i perds. Lent o ràpid, només es tracta de viure en pau amb tu mateix, deixar que passi el que hagi de passar i que et faci vibrar el que al pas del temps vagis trobant. Riem, plorem, estimem, odiem… Però tot pot canviar en qüestió de segons. Al seu pas aprenem a valorar allò que la vida ens vol regalar, moments bons o dolents els aprofitem i aprenem que el temps passa, i passi el que passi hem de ser forts amb tot allò que pel camí anem vivint. D’això es tracta, de no malgastar el temps com si no fos res, perquè sí que ho és, és el teu temps, només teu.