Laura Martin _4t A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Una veu cridava, l’estava torturant, l’atrapava en una insuportable agonia, la noia desesperada li suplicava que callés, la veu no desistia, cada cop era més forta i la voluntat de la noia s’afeblia, no podia més… però, no obstant això, no hi havia ningú més en aquella fosca sala.
Judit Allué _4t A COL·LEGI SANT ERMENGOL
L’autocar ens deixà davant de l’aeroport, jo estava molt il·lusionada, sabia que viuria una experiència inoblidable, que coneixeria gent increïble, sabia que seria el millor estiu de la meva vida, però per una altra part tenia por, no sabia què em trobaria un cop arribés a la gran ciutat universitària.
El comiat s’apropava, vaig abraçar-los a tots i vaig anar on eren els altres, la meva mare em deia adéu amb la mà mentre li regalimaven unes quantes llàgrimes; jo, m’allunyava i cada cop em feia més a la idea que no hi havia marxa enrere. En aquell moment, només volia que passessin ràpid les tres setmanes.
