Dia: 21 de juny de 2014

Sara Ripoll _1ère STMG LYCÉE COMTE DE FOIX
Arriba un dia que ens adonem que les coses no són com aparenten, o com ens les expliquen. Els contes i els prínceps blaus han fet treballar la nostra imaginació, però ara els fets poden més que les il·lusions. Les relacions actualment són més difícils, ja que ningú s’agafa el temps per enamorar-se. Les converses es converteixen en textos, els arguments en trucades; els sentiments es tornen artificials, indirectes, i sembla que han de ser obligatoris. La paraula amor s’utilitza massa i fora de context, i la inseguretat s’ha tornat el sentiment dominant. La gelosia és un hàbit, l’engany es presenta com un accident, i ferir és natural.

Gad Tcha-Tokey_1ère STMG LYCÉE COMTE DE FOIX
Acabo d’arribar a classe, són les 11.30, una mica tard, però no me’n penedeixo. Fa una setmana que em passa i no hi trobo solucions; de fet, ni les busco, estic bé. Aquest jet lag sense jet és degut a un deixar-se anar total. Va molt bé per a la salut, però no és tan bo per a la vida en societat. Un deixar-se anar diví: no fas gran cosa, no et preocupes de res, ni de la teva existència. És una mica com deixar que el teu instint animal funcioni sol. Però m’ha convocat el director i m’ha explicat que no puc continuar així, que he de tornar a una vida “normal”. És un dilema, però encara tinc temps per decidir. De moment, em deixo anar…