La solitud d’una persona

Noelia Garcia _2n. Bac Pro GA LYCÉE COMTE DE FOIX
Imagineu només per un instant que sou algú que ningú no vol, que ningú no estima. Imagineu com es deu sentir la persona que va sempre sola, i que al seu voltant, veu tot de grups de persones i després es mira a si mateix i es veu completament sol. Algú que tot­hom mira amb mala cara, que veu gent que parla d’ell i que es riu de la seva solitud. Algú que no té amb qui desfogar-se, no té a qui explicar els seus problemes ni qui l’ajudi.
Penseu per un instant en les conseqüències que té el fet de deixar algú així. Hi ha moltes persones que acaben per no tenir ganes de sortir al car­rer ni de viure i acaben suïcidant-se.

Papallones

Leslie Enríquez _2n Bac Pro GA LYCÉE COMTE DE FOIX
Qui m’havia de dir que tornaria a pujar a un escenari després de cinc anys?
Em vaig adonar que necessitava sentir aquella pressió, necessitava saber si aquell era el meu món.
Sentia que necessitava ballar com quan era petita, sentir la veu dolça que m’impulsava a treure-ho tot de mi, la fúria, els sentiments, i a vegades la rancúnia que em portava a fer-ho pagar a la gent que més estimo. Ja fa un any que vaig decidir tornar a perseguir el meu somni, encara he de treballar molt, però ara sí que em sento realitzada, torno a sentir aquelles papallones a l’estómac, com quan era petita, em sento feliç. No vull que això s’acabi mai.