Dia: 26 de juny de 2014

Laia Collelldemont_1r bat científic i tecnològic C
ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT
Corre, fas tard. Aquestes han estat les paraules que m’han anunciat que un nou dia ha començat. Ahir vaig estar vivint al límit, això sí, sempre amb seny. Res ni ningú m’ho va impedir, millor dit, jo no ho vaig permetre. Per això recordeu que en aquesta vida hem vingut a ser feliços. És més, tot depèn de tu mateix, de la teva voluntat. Deixa de donar voltes a les coses que realment no tenen  importància i VIU. Il·lusiona’t, comparteix, realitza, inspira’t, escolta el teu cor. Em pregunto, quan va ser l’últim cop que vas fer alguna cosa per primer cop? Mira’t al mirall i pensa com pots arribar a aquest estat de felicitat. Estima’t.

Vinyet Grifoll Loncà_1r bat científic i tecnològic C

ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT

6.30 h. Comença la rutina. Esmorzo, em vesteixo, agafo l’autobús i arribo a l’escola. Vuit hores després arribo a casa, em poso les vambes i surto al car­rer. Tot desapareix. Només la sensació dels meus peus tocant el terra, la cremor a les cames i la necessitat de parar a respirar; fa fred i de la meva boca surten tots els problemes en forma d’alè glaçat. Gambada rere gambada recorro desafiant els car­rers glaçats. Fa estona que ha començat a ploure però segueixo corrent. Res importa llevat de la sensació de llibertat. Tinc les mans entumides i les cames em tremolen. El pes de la rutina recau sobre mi i tot torna a la normalitat.