Elisenda Boltas _3r B COL·LEGI ANNA M. JANER
Ella sempre està sola, tant a dins d’un estoig com a fora. No és com les persones, si està sola és feliç i si no, també. L’ésser humà no pot estar sol, la solitud ens provoca basarda. En el nostre interior ens sentim indefensos davant el temor a l’isolament, a l’aïllament; en canvi, la goma no té mai aquest sentiment, està acostumada a dependre dels altres perquè ella no pot fer res sola. Si ningú la utilitza, espera i espera, descansa, fins que algú la fa servir. Un dia arriba al seu final, s’acaba, després d’haver viscut una vida sense patiment i amb l’esperança d’haver-nos estat útil, cosa que, possiblement, mai ningú li agrairà.
Dia: 26 de novembre de 2015
Dos companys
Joan Balboa _3r B COL·LEGI ANNA M. JANER
Jo sense ell no era res, només un esbarzer. Tots els jorns em visitava i veia com en silenci em mirava. Només tenia 10 anys. La dolçor dels seus ulls s’il·luminava en pensar-me i en imaginar-me. Era un petit terrassà: aquí tomàquets, allà enciams, més llunyà mongetes i patates; i fins i tot, en un racó flairós, sota un esplèndid cirerer, un petit galliner. Pas a pas els dies han passat. Les seves mans em treballen i m’abelleixen de matí; de vesprada, rebo l’abraçada dels seus ulls encara contemplatius. Jo creixo i creixo per fer créixer la seva felicitat. I ja no sóc un esbarzer; ell tampoc un nen. Un fruitós hort i un joiós pagès.