Dia: 3 de desembre de 2015

Kika Da Silva Marinheiro _3r D INSTITUT ESPANYOL

Una ratlla, una altra i encara una altra. Em passo els dies dibuixant i dibuixant. No puc parar de fer-ho. A mi m’encanten els meus dibuixos però no m’agrada ensenyar-los perquè no crec que agradin a ningú. Potser, fins i tot els espantaria. Les meves amigues m’ensenyen els seus dibuixos amables de floretes, animalons o rostres en els seus papers blancs pintats amb tota la gamma de colors, mentre que jo, jo faig servir un sol color, el vermell. Adoro i envejo alhora veure com totes elles poden dibuixar obertament davant de tot el món, com si res, però jo no puc treure la meva làmina i posar-me a fer dibuixos sobre la meva pell.

Alba Gomes moreno_3r D INSTITUT ESPANYOL

És el meu moment de glòria. Sento la calor entre les meves cames i com la multitud cada vegada s’excita més i més, el volum de la música comença a pujar, tinc l’adrenalina a punt d’esclatar, em fixo que arriben els meus rivals, ens mirem amb intensitat i fixament durant uns segons. No tinc por de cap d’ells perquè sé que aquí la mestressa sóc jo. M’adono que comença quan una atractiva dona es posa davant nostre i alça la bandera, se senten els motors posant-se en marxa, la gent està exhausta, la bandera toca a terra i és en aquest moment quan t’adones que… TRES, DOS, UN… La carrera ha començat!