El primer petó

Luz Zurdo _3r A COL·LEGI ANNA M. JANER
Aquell estiu, el recordo viu com si fos el darrer. Ràpid, intens, fugaç i meravellós. Mirades gravades al cor. Somnis i esperances impossibles dins les promeses d’amor. Mots verges escoltats per primer cop i sorgits del bes endolcit d’una càlida i tendra abraçada. Inoblidable el record. Paraules i no crits, riures i no plors, afalacs i carícies i no cops. Adéu a aquell estiu. Ha fugit la màgia, i, amb ella, el primer petó, però esdevingut una il·lusió permanent i endinsada i ancorada dins el cor. Un record que no esborrarà cap altre present ni futur petó. Records profunds i fàcils de tornar-los presents i impossibles de repetir.