No trobes a faltar la gent fins que la perds

Carlos Arcila _3r A EA 2a ENSENYANÇA ENCAMP

Cada dia arribava a casa i deixava les coses tirades a l’entrada, feia passar els meus amics a l’habitació i quan entrava la meva mare després de recollir les meves coses tirades i ens preguntava com havia anat el dia i si teníem gana o set, jo li tancava la porta amb clau i li cridava: “Pesada!” Aquest comportament un dia o dos no passa res però quan és tots els dies així te’n pots penedir. Jo no valorava la meva mare fins… fins que un dia ella va morir i jo em vaig sentir molt culpable. El seu fill no la va tractar bé mai i es mor… això són coses que mai s’obliden… És la responsabilitat tan pesada que et queda tota la vida al cor.