La tarda blava

Clara Moreno _3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Sentia aquella aigua freda sacsejant el meu cos. No em deixava respirar. El meu cor deixava de funcionar, ofegant-me a poc a poc. Cada vegada tenia els sentits més adormits. Ja no tenia respiració, ni cap mena de sensació. Aquell mar blau, sota el cel clar i el sol brillant, indicava que era una tarda de dissabte perfecta, sense cap incident aparent. El que no imaginava era que uns taurons acabarien bolcant la meva barqueta, i que aquella tarda de dissabte, només amb 15 anys, seria la meva última tarda, serien les meves últimes hores! Allò no s’ho podia imaginar ningú; ni els meus pares, que estaven passant la tarda al cinema.