El gat perdut

Sandra Batalla _3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Avui, quan tornàvem del col·legi, m’he trobat un gat sota un cotxe. Una senyora intentava treure’l per poder arrencar el vehicle, però no s’hi atrevia tota sola i l’Ariadna, la meva germana, l’ha ajudat sense dubtar-ho. En veure’l, amb uns ulls blaus com el mar, les potetes petitones, les orelles diminutes i punxegudes, el pèl suau, i la cara arrodonida i mig espantada, el primer que he pensat és: que bufó! I ràpidament l’hem portat a casa. He trucat a la meva mare i li he preguntat: “Ens podem quedar el gat?’’ Nosaltres ja tenim una gata anomenada Andros. El gat és juganer i afectuós. Hem descobert que és mascle. Algú vol un gat?

Depressions

Marta Moreno_3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Marxaria de casa, corrents. Deixaria enrere tots els mals moments al col·legi, a casa, amb els amics… sense haver-hi de pensar mai més. Alliberar llàgrimes, penes, tot. M’allunyaria, sense escoltar ningú, vagant pels car­rers. No hauria de fer més exàmens, estudiar, ni donar explicacions. Fruiria de l’alliberament. Però la vida no és així. Hi ha unes obligacions que has de complir. Guanyar-te el futur. Poder parlar, jugar i gaudir de la família, explicant allò que t’amoïna o allò que et fa feliç. Gaudeix dels que t’estimen, perquè hi ha moltes persones que no tenen la mateixa sort que tu. Aprofita el que tens, i si pot ser, millora-ho.