Dia: 18 de desembre de 2015

Martí Mercader _3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Eren les vuit del vespre, la mare encara no havia arribat de treballar i estava molt impacient perquè aquella nit tenia el torneig de bàdminton més important de la meva vida i no me’l podia perdre. Una mica més tard algú va picar a la porta i ja havia arribat la mare. La mare estava una mica estranya, caminava molt a poc a poc, parlava molt lentament i fins i tot no recordava el partit de bàdminton que tenia. Vam anar al garatge a buscar el cotxe per marxar i de sobte vaig sentir un crit molt fort i desesperat en un armari del garatge, vaig obrir l’armari i hi havia la mare lligada amb una cinta. Em vaig girar i la mare estranya ja no hi era.

Tània Prats_3r D EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Aquest any li he demanat al pare Noel una Barbie, un poni, una casa per la Barbie, una cuina per a mi sola, d’aquestes que són per a nens grans, i també he demanat pintaungles de color rosa i lila, perquè jo sóc gran, i les noies grans porten pintaungles.
Però l’altre dia a classe, els meus companys van començar a parlar del Nadal i del pare Noel. –Sabíeu que el pare Noel no existeix?– Va dir la Zoe.
–Però què dius, és clar que sí que existeix!– Vaig dir jo.
–No, els meus pares m’han dit que no existeix, que qui porta els regals són els pares. Però a mi no em va importar, un dia vaig veure el pare Noel deixant els regals sota l’arbre.