Dia: 20 de desembre de 2015

Smila Estruga _3r C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

M’aixeco, però em quedo 5 minuts mirant al sostre pensant com seria la meva vida si fos una altra persona. És un dia com qualsevol altre i com un altre. Baixo al pis de baix. L’esmorzar és a taula, com cada dia. Mirant el bol de cereals penso que aquest lloc sense mi seria el mateix. Agafo la motxilla, hi ha el de sempre. Miro per la finestra i veig les mateixes persones de sempre fent el de sempre. Agafo les claus del cotxe, surto per la porta. Respiro l’aire fresc. Són les 7.50 del matí. Hauria d’anar direcció l’institut. Però en lloc d’això pujo al cotxe i condueixo sense direcció, cansat de la rutina i a la recerca d’acció.

Míriam Garrido _3r C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Són les vuit. Continuo igual. Encara tinc la mateixa aparença de zombi que aquest matí quan m’havia llevat. És tard. El Miquel passarà per casa meva a les vuit i deu i jo encara continuo així. Ràpidament em vaig a preparar. Sona el timbre. És ell.
Està tan fantàstic com el primer dia que el vaig conèixer. Em va mirar. Seguidament, ens vam dirigir fins al cotxe. Quan vam arribar al restaurant, el maître ens va acompanyar fins a la nostra taula. Tota la vetllada va anar de meravella. De cop i volta un cambrer va començar a tocar el violí.
El Miquel es va ajupir i em va preguntar: vols casar-te amb mi?
Va ser el millor dia de la meva vida.