Dia: 29 de desembre de 2015

Pepa Bertran _3r C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Són les quatre de la tarda. És el primer dia de les vacances i no sé què fer. Penso en la gent que m’envolta, en la que m’estima. No hi ha gaire gent que valgui la pena en aquest món. M’aixeco, vaig a vestir-me. Agafo les claus de casa i marxo. Començo a pujar pel camí de darrere de casa. De sobte, veig els meus pares arribar a casa. Hauria de tornar. Començo a córrer. No tinc cap direcció. Travesso el poble sense pensar què deu dir la gent de mi. Sento un cop molt fort. Em desperto, són les set del matí. Estic en una habitació blanca. Els llençols blancs. Una dona vestida de blanc entra per la porta. Noto una punxada a l’estómac.

Tom Ribeiro _3r C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Bon dia. Em dic Adrià o Marc… no ho sé ben bé encara. L’únic que sé és el que m’agrada. El menjar que em dóna la mare! De moment estic bastant bé a la meva cova. No hi fa ni fred ni calor. Bé, de fet no sento gairebé cap sensació.
M’agradaria sortir d’aquesta cova humida, però vaig sentir dir a la mare o almenys era una veu de dona que encara em falta perquè pugui sortir. No sé ben bé què són els mesos, però suposo que falta poc… De moment intento trencar la cova a cops de peu.
Ostres! Avui la cova fa moviments inhabituals i sento com si un imant m’empenyés. Ja ho veig! Estic fora i sento una veu dient: “Felicitats, és un nen!”