Dia: 30 de desembre de 2015

Juliette Blanchet _3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Era de nit. Estàvem sols. Començava a caure la neu. Jo, a fora, amb la meva germana. M’agradaven aquests moments. Sense poder pensar, sense poder parlar, sense problemes. El color de la lluna semblava d’or. Aquella nit, hi havia un nombre infinit d’estrelles en el cel.
La meva germana, ella, se sentia trista. Sabia que aquests moments s’acabarien. Els seus ulls eren verds, i al mig de les seves pupil·les, una mica de blau. Hi havia una llàgrima sobre la seva galta, d’un vermell discret a causa de l’aire.
Al mig d’aquella guerra, aquell moment era una necessitat.

Kristel Betriu _3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Caminem endavant amb els ulls tapats. En els moments més difícils ens demanem per què seguim caminant. Podríem comparar el futur a un quadre abstret, que pot variar. La vida té mil camins per elegir. Perdem temps a qüestionar el que pensen els altres de nosaltres. Diuen que allò més important és ser feliç, és el propòsit de tothom. El problema és que molts ho volen ser però pocs ho som de veritat, perquè de vegades la felicitat es troba en els petits fets, molt senzills, en els detalls del dia a dia. I no ens n’adonem pel simple motiu que estem obsessionats, buscant alguna cosa massa perfecta, i la perfecció no existeix.