Dia: 5 de gener de 2016

Iker Pereira _3r C EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA

T’estimava, t’estimo i t’estimaré. Tant de bo aquest verb fossis tu, i així en un futur o present et veuria de nou. Sempre estaràs present en els meus records i en el meu cor. Vas patir molt, fins que vas marxar cap a un lloc amb molta més tranquil·litat que aquí. Et vaig veure patint, fregant la mort, i lluitant per sortir d’aquella malaltia. Et trobo a faltar, trobo a faltar les galetes de xocolata, l’escudella dels diumenges i sobretot et trobo a faltar a tu. Has desaparegut físicament del meu present i futur, però no del meu passat i, qui sap si en un futur, ja sigui llunyà o proper, et vegi. T’estimava, t’estimo i t’estimaré.

Èric Moro _3r C EA 2A ENSENYANÇA STA. COLOMA

Què està bé i què està malament? Una pregunta que em proposo tots els dies. Per a mi el que està bé potser per a tu està malament i viceversa. Perquè per a mi vestir com vull està bé però per a la societat no, per a mi matar no està bé però per a un assassí, està bé? No sé si ho fan amb alguna finalitat… Coses així em ronden pel cap. Com és la realitat? Per què jo tinc una realitat i tu en tens una altra? Quina és la realitat real? Tothom va de realista però no se sap la realitat objectiva. Cada persona és un món, cada cap, un univers… i no pots controlar tothom amb ideologies absurdes. Jo, quan penso, trec noves maneres de pensar, i tu?