Dia: 7 de gener de 2016

Carla Anguita _3r D EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Ja fa quatre mesos que estic en coma i sembla que no però ho escolto tot. Els meus pares vénen cada dia després de la feina i el meu germà quan pot. Jo crec que ells saben que els escolto perquè sempre m’expliquen coses, m’informen de tot el que passa. Els meus amics vénen de tant en tant, però no gaire. La meva millor amiga plora quan em ve a veure i jo em sento fatal. Els altres vénen però no m’expliquen la seva vida, crec que es pensen que no em despertaré mai. Em passo el dia escoltant la vida de l’altra gent, els trobo molt a faltar. Un moment… veig una llum… una cara! És la meva millor amiga! Però on sóc? Què ha passat? Qui sóc?

Adrián Da Cunha_3r D EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

Recordo aquell dia quan la final estava a prop. Estava molt impacient però també, nerviosa. Els dies van passar ràpid i, per fi, va arribar el dia. Em trobava al mig del camp i va començar el partit. No parava de fer voltes pel camp fins que, de sobte, van xiular falta. Estava marejada. De sobte, sento un xiulet i començo a volar. Tothom estava callat, vaig entrar dins la porteria i tothom va començar a cridar. Va acabar el partit i em van xutar cap al cel. Vaig veure bones vistes, em vaig sentir orgullosa però al caure, em vaig fer molt de mal. Un jugador em va agafar i em va donar a un nen. Ara, el nen i jo mai ens separem.