Inés Januario _3r B INSTITUT ESPANYOL
Ella sempre portava un somriure a la cara, mai estava trista, però quan arribava a casa seva la situació canviava. Aquell somriure que tenia sempre a la cara ja no hi era. I això era perquè la seva vida no era tan perfecta com la gent pensava. Els seus pares sempre estaven discutint. I gairebé totes les nits ella sentia els crits de la seva mare quan el seu pare l’estava pegant. Ella ja hi estava gairebé acostumada. Per això, només arribar a casa, pujava a la seva habitació i es posava música, per no haver de sentir les discussions dels pares. Tot i així, per encarar el dia següent, tornava a posar-se aquell somriure a la cara.