Daniela Marrugo _3r D INSTITUT ESPANYOL D’ANDORRA
Recordaré cada somriure, cada abraçada, cada llàgrima dels meus pares. Que ràpid ha passat el temps! Ara penso que hauria d’haver-los estimat més, d’haver passat més temps amb ells, però al meu cor no cap més amor del que ja els tinc. I ha arribat el moment en el qual aquell pollet tímid i indiferent al món que l’envoltava, ha d’emprendre el viatge aquell tan esperat perquè ha d’abandonar el niu, per veure el mateix món que veia des de casa, per ara veure’l des d’una altra perspectiva; aquesta perspectiva que solament veiem i entenem nosaltres. En aquesta decisió no ens acompanyen els pares però sempre tindrem el seu suport.