Odile Gómez _3r C EA 2 ENSENYANÇA ENCAMP
Tot és igual fins que un dia tot canvia. Deixes de dormir perquè tens malsons. No vols menjar. Plores. Ha marxat. No tornarà mai més. Tothom et diu que és la vida, que l’hem d’oblidar, que tot ha de seguir endavant, i em demano… És que els altres el volen oblidar i ja està? No volen buscar una resposta? Per què aquell dia? Per què així? Per què ara? Per què? Per què? I tota l’estona així. És que els altres no farien el que fos perquè tornés? Per abraçar-lo, per no deixar-lo mai escapar. Em poso a pensar que si aquell dia no hagués estat sol, si li haguéssim demanat què passava… Si l’ haguéssim ajudat potser… Però ja era mort.