Dia: 22 de gener de 2016

Andrea Gonzàlez_3r B ANNA M. JANER

Estava acabant el llibre quan, de sobte, em vaig quedar en blanc, no se m’acudia res de res. Sempre, quan em posava davant d’un full en blanc, la inspiració fluïa pel meu cap i passava als dits.
No m’havia passat mai res semblant i no sabia com arreglar-ho.
Em vaig aixecar per beure un glop d’aigua i estirar les cames. Res, seguia en blanc. Vaig neguitejar-me perquè l’editorial me’l reclamava i no el tenia acabat.
Passant davant de la finestra, vaig descobrir un paisatge acolorit que contrastava amb el meu full en blanc i, de sobte, arribà la inspiració. Em vaig asseure davant el full i vaig poder acabar-lo i respirar tranquil·la.

Alba Bernal_3r B ANNA M. jANER

Quan era petita, amagava els braços dins les mànigues del jersei i deia que els havia perdut. Tenia un bolígraf de quatre colors, els quals premia tots alhora per veure si sortien tots junts. Dormia amb tots els peluixos, perquè cap no se sentís sol. Pensava que la lluna em seguia quan la veia a través de la finestra del cotxe. El mateix em passava amb el sol. M’amagava per espantar la gent, però sempre acabava de nou apareixent perquè trigava massa a arribar. Em quedava mirant les gotes de pluja de la finestra pensant que feien carreres entre elles. Recordo quan era petita que només pensava a créixer. En què estava pensant?