Alba Bernal_3r B ANNA M. jANER
Quan era petita, amagava els braços dins les mànigues del jersei i deia que els havia perdut. Tenia un bolígraf de quatre colors, els quals premia tots alhora per veure si sortien tots junts. Dormia amb tots els peluixos, perquè cap no se sentís sol. Pensava que la lluna em seguia quan la veia a través de la finestra del cotxe. El mateix em passava amb el sol. M’amagava per espantar la gent, però sempre acabava de nou apareixent perquè trigava massa a arribar. Em quedava mirant les gotes de pluja de la finestra pensant que feien carreres entre elles. Recordo quan era petita que només pensava a créixer. En què estava pensant?