No puc més

Daniel Vaz_3r A INSTITUT ESPANYOL

Estava fart de les històries de l’escola i volia fer altres coses, com per exemple anar a la muntanya. Me’n vaig anar de l’escola per dirigir-me cap allà. Quan estava arribant, una cosa em va cridar l’atenció: era una cova i vaig decidir entrar-hi. Estava tot fosc i no tenia res per il·luminar el meu camí. De cop i volta, es va produir un soroll que em va espantar, vaig mirar al meu voltant per veure si hi havia algú, però en realitat el meu peu havia trepitjat una branca. Vaig continuar, vaig ensopegar amb alguna cosa que em va fer caure a terra. Em va mossegar, vaig intentar moure’m, però el dolor m’ho va impedir…

Comiat

Anisa Takhtoukh_3r A INSTITUT ESPANYOL

Sentia cada incisió que el metge feia amb el bisturí, l’anestèsia m’impedia moure’m. El meu cervell, confós, bategava com un segon cor. Ni tan sols podia cridar, per tal que els metges se n’adonessin. De sobte era en una habitació, que em recordava a la que vam ocupar amb la meva esposa la nit de noces. Ella s’estava al costat de la finestra. El seu cabell, llarg i rinxolat, es movia amb el vent. Em va mirar amb els seus ulls verds tendres i em va somriure. A continuació era en un prat al costat de la casa dels pares. La meva mare i el meu pare em feien saltar i era molt feliç. Llavors va morir. Se n’anà feliç, amb tots els records a l’ànima.