Dia: 1 de febrer de 2016

Cristina Melguizo_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Falten només trenta segons. Estic molt emocionada perquè tornaré a veure els meus amics de sempre. De cop començo a pensar en aquells dies que agafàvem la bici i anàvem quilòmetres lluny, i en els dies que passàvem hores a la platja. Les passejades amb el meu gos, o simplement els moments que només parlàvem i ens explicàvem coses del nostre dia a dia. Pensar això m’encanta, aquella sensació d’uns dies calorosos i llargs, només fent coses que m’agraden amb els meus amics. De cop sona el timbre i tothom s’esvera. Surto al passadís i tothom crida i corre per sortir ràpidament. Surto a fora de l’escola i em dic a mi mateixa: per fi estiu!

Carlota Anadón_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
El cor, científicament parlant, és l’òrgan que fa que la nostra sang no es coaguli, que circuli, que fa que vivim, el mateix que diuen els anuncis de Danacol, sí, exacte, el lleig aquell amb les artèries. Però quan parlem de cor, el que ens ve al cap és el de les novel·les, un que sembla dos pètals de rosa junts, el que ens fa sentir mal, el que sembla que faci un buit al pit, però alhora el que et pot fer sentir ple del tot, el que et fa sentir viu de debò, el que et fa cridar al pic d’una muntanya, el que para de sobte, el que ens fa sentir tantes coses que dubto que pugui aconseguir explicar-ho amb els 25 caràcters que em quedaven.