Dia: 2 de febrer de 2016

Patricia Haro_3r C INSTITUT ESPANYOL

Em tremola el pols. Cada segon que passa, més fort. No sé si és a causa de la por o de plorar tant. Més de mil llàgrimes he vessat aquests últims dies! N’estic farta. No puc més. Faig força amb el cobert sobre el meu canell esquerre i tallo verticalment. Cada vegada em costa més respirar. No és la primera vegada que la meva pell sent el fred d’un ganivet. Però ara veig més sang, més espessa. Aquesta serà l’última vegada. Caic a terra, marejada. Començo a veure-hi borrós. Ha arribat el meu final. En un no res, això acabarà per fi. L’única que ploraria per la meva partença seria la meva germana. Però ja no hi és. Ha mort. I jo també.

Dulce Raya_3r B INSTITUT ESPANYOL

El vaig conèixer gràcies al meu millor amic. Al principi sempre ens barallàvem, tot i així era una companyia agradable. Cada cop que jo quedava amb el meu millor amic, ell també hi era. Però amb el temps, vaig començar a quedar només amb ell. Era tan simpàtic i tan graciós. Tenia uns ulls molt bonics, blaus, brillants. M’agradava molt el seu cabell. Va acabar venint totes les nits a veure’m al portal. M’explicava les seves coses, rèiem… I a poc a poc, sense ni adonar-nos-en, cada cop ell es feia més imprescindible a la meva vida. I finalment va arribar la nit de Halloween, i va succeir… Ens vam fer el nostre primer petó.