Dia: 13 de febrer de 2016

Jenny Gonzalez_3ème C  LYCÉE COMTE DE FOIX
Quan creia que podia tornar a tenir aquest sentiment de felicitat i quan menys m’ho esperava, m’assabento que aquest sentiment ja no tornarà. Després de tant patir… per fi anava a parlar amb ell i dir-li tot el que sentia. Però per segona vegada torno a patir, no saber què fer, ni què dir: decidir quedar-me callada i veure’l somriure. Algun dia deia, algun dia… Però no. En llocs perduts et buscava, et buscava a tu! Pensant arguments, buscant maneres i pensant com oblidar-te, però no hi havia manera i vaig decidir ser la teva amiga, intentar ajudar-te, fer-te riure, donar-te suport i esperar, esperar el dia en què tot fos com abans, A.

Ludivine Brelet_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX
Hi ha persones que t’estimes molt, però que no poden estar al teu costat. El meu pare ha de marxar tots els dilluns al matí a França per treballar. Cada dia m’agradaria que estigués amb mi per parlar dels meus problemes o perquè m’ajudés a resoldre els dubtes sobre la vida. El trobo molt a faltar. Per mi és molt dur que cada dilluns hagi de marxar i que torni els divendres. I el pitjor és que no té gaires vacances i no pot aprofitar-les amb el meu germà i amb mi. Quan torna estic molt contenta, però ja sé que una altra vegada haurà de marxar, com cada setmana. Passen els dies i l’única cosa que em preocupa és quan tornarà.