Dia: 3 de febrer de 2016

Jean Urro_3r B LYCÉE COMTE DE FOIX

Poso la taula al terra, m’hi poso a sobre, trec una cama i començo a remar. Noto la sensació del vent com acaricia la meva cara. El vent és fred i ja no noto les mans, però segueixo notant la velocitat. Començo a anar cada cop més ràpid, i sento l’adrenalina al meu cos. Em sento lliure, faig girs cada cop més tancats. Sento les rodes lliscar. I de sobte llisco acompanyat de la taula a terra. Escolto el soroll de les rodes com van gastant-se i de sobte freno, les rodes ja estan gastades però torno a remar i a anar cada cop més ràpid per sentir l’adrenalina, l’aire que tant m’agrada i em fa sentir lliure una altra vegada, com un ocell.

Xavier Enés_3r B LYCÉE COMTE DE FOIX

Recordo el dia 31 d’agost d’aquest any, al nord de Portugal, a Serra d’Arga. Aquest lloc es troba al cim de la muntanya i s’hi fa un aplec d’acordionistes tots els estius. Estava amb el meu germà i els meus cosins i vam anar-hi com cada any. Però aquest any també portava el meu acordió. És de color vermell, el guardo com un tresor i m’agrada molt tocar-lo. Vam estar tocant durant tota la tarda, gaudint de les bandes de música i cantant cançons tradicionals portugueses. La festa va durar fins a les set del matí. Són les meves vacances preferides, perquè faig allò que m’agrada més; que és poder cantar i tocar l’acordió amb bona companyia.