Tania Gonzàlez _3r D institut espanyol
Tot s’acaba. No hi ha res que duri per sempre. I això passa des que el nostre cor comença a viure. Comencem a la guarderia, on tot és jugar i plorar perquè ens han tret la nostra joguina preferida. Vas creixent a poc a poc…
De cop i volta, ha passat la teva etapa al col·legi i ja et veus a l’institut. Nou lloc on passar gairebé 4 anys obligatòriament; anys en què coneixes el teu primer amor, aquell que et fa sentir papallones a l’estómac. Tot passa molt ràpid. I just quan estàs assegut en una cadira pensant què faràs després de la selectivitat, mires enrere i t’adones que tot s’ha acabat i que no tornarà per molt que ho desitgis.
Dia: 15 de febrer de 2016
Aquí dins
Estefania López_3r D INSTITUT ESPANYOL
Qui hauria dit que acabaria en aquest lloc humit i fosc. Encara no sé molt bé com he acabat aquí. Un oracle m’ho havia anunciat. M’havia avisat que acabaria en un lloc com aquest. Algun dia sortiré d’aquesta cova tan… freda? Sí, és freda, encara que no ho noto ja que porto abric. Ara trobo a faltar la meva gateta de tres mesos… Em moriré aquí? Tota sola i marginada? No ho sé, tinc por. Intentaré sortir però no sé si sobreviuré. Si no, el meu esquelet es quedarà aquí, i passat el temps potser acabi sent un fòssil, que algun arqueòleg acabi trobant en un futur. O pot ser que em quedi aquí, sense ser descoberta durant tota l’eternitat.