Tania Gonzàlez _3r D institut espanyol
Tot s’acaba. No hi ha res que duri per sempre. I això passa des que el nostre cor comença a viure. Comencem a la guarderia, on tot és jugar i plorar perquè ens han tret la nostra joguina preferida. Vas creixent a poc a poc…
De cop i volta, ha passat la teva etapa al col·legi i ja et veus a l’institut. Nou lloc on passar gairebé 4 anys obligatòriament; anys en què coneixes el teu primer amor, aquell que et fa sentir papallones a l’estómac. Tot passa molt ràpid. I just quan estàs assegut en una cadira pensant què faràs després de la selectivitat, mires enrere i t’adones que tot s’ha acabat i que no tornarà per molt que ho desitgis.