Dia: 19 de febrer de 2016

Aleix Garcia_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA santa coloma

Era una tarda fosca de vent i pluja. Aquell dia el primer que vaig fer en arribar a casa va ser encendre la llar de foc i fer-me el berenar. En acabar, em vaig estirar al sofà a prop de la llar de foc, mentre esperava que arribés el pare de la feina. Amb aquestes, em vaig quedar adormit. Mentre dormia vaig veure una ombra gegant que s’anava apropant cap mi. Des d’aquell moment em vaig enamorar d’ella, tota l’estona ens miràvem mútuament amb aquella mirada tan tendra i profunda que tenia. Quan es va acostar cap a mi la vaig saludar. Era ella, la meva millor amiga, la Lucy, la cria d’elefant que vaig conèixer al temple de Borobudur.

Jana Sánchez_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA Santa Coloma

Aquell fanal que no s’acaba d’encendre, la parella que camina per l’altre costat del passeig, l’aigua que m’esquitxa i la lluna que tot just comença a volar. Es presenta una nit preciosa al meu voltant. De cop, una llum encén el cel i apaga les estrelles. Un soroll que fa que un nen plori fins a morir. Crits d’ira i pena. El fanal s’ha acabat d’apagar, la parella jeu espantada al terra l’un al costat de l’altre, sembla que no han pogut gaudir de l’últim petó. Ja no sento l’aigua i la lluna s’ha amagat. Està passant allò que a molta gent li fa por. Un segon, dos segons. Jo no puc obrir els ulls, la meva última nit de llum apagada.