Dia: 22 de febrer de 2016

Sara Martínez_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Em trobo un dia a l’habitació, pensant com tot havia canviat tant en tan poc temps. Els caps de setmana que baixava a Barcelona ja no eren els mateixos que abans. Em podia passar hores a l’hospital veient com la meva àvia ja no era la de sempre, i que la meva família estava tancada en una habitació com si ja no els importés res més que els últims dies que quedaven al seu costat. Va arribar el dia que ja tot això no era el mateix, ella ja ens va marcar el seu punt final.
Mai m’havia imaginat quant la necessitaria quan ella ja no hi fos. Ara, m’he fet gran i començo a ser conscient del que és no tenir-la al costat.

Maria Lliset_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Primer dia d’escola, estic sol… Tinc por a no ser acceptat. Acabo d’entrar a la meva nova classe i la gent em mira i se’ls escapa una rialla dissimulada. Sé que tinc la cara especial, però hauré de viure tota la vida amb ella. Mentre fem una activitat per conèixer-nos millor, al meu torn, tinc una vergonya increïble. Em presento parlant fluix i mirant cap a terra, esperant que no es fixin gaire en mi. En acabar la classe, em dirigeixo al pati esperant que acabi ja el dia. De cop se m’apropa una colla de nens, em comencen a empènyer i a fer burles. Caic a terra.
De cop, sento que el món em cau a sobre. Vull morir.