La vida d’un andorrà estranger

Jessica de sa Franco_3r I LYCÉE COMTE DE FOIX
La vida d’un estranger pot ser difícil? Doncs no ho sé, perquè mai he passat per això. Vinc d’una família de fora, com molta gent i n’estic orgullosa. Els meus pares van començar de zero. Jo encara no havia nascut. Un dia, els vaig demanar com van ser els seus inicis i em van dir que va ser una experiència única, difícil i em van recomanar que si algun dia hagués de passar pel mateix, mai em desanimés, perquè l’únic que és important és l’esperança de poder avançar. I en aquell moment em vaig adonar de com d’important és no perdre l’esperança per avançar i tirar endavant, i em vaig imaginar, jo, sent estrangera en un altre país.

La caça a Andorra

Alain Plaza_3r I LYCÉE COMTE DE FOIX

M’apassiona la caça i aquí no és com a qualsevol lloc. Es necessita un permís especial. El permís es diu anella. L’anella és com una polsera que s’enganxa a la peça una vegada morta. L’anella és molt estricta; si et toca una anella
mufló mascle, la peça abatuda ha de ser un mufló mascle,
si és un cabirol femella, la peça ha de ser un cabirol femella.
Després d’haver aconseguit abatre l’animal, s’ha de trucar al bander, el
bander ho anotarà tot, si hi ha incidents també, i posarà la data a l’anella. En principi, les anelles es guanyen en un sorteig en què hi participen tots els caçadors. I si algú no li toca també la pot comprar.