Reacció

Anisa Takhtoukh_3r A INSTITUT ESPANYOL

Fugia exhausta pels carrers estrets, hostils. Va arribar a un que no tenia sortida. La jove cegada pel llum dels fars del cotxe, ja es donava per vençuda i va mirar aterrida les ombres que es dirigien fins a ella. No va perdre la calma, observava tot el que l’envoltava, va recuperar la confiança i, arriscant-se, va traçar un pla en el seu cap, potser sortiria bé. Va agafar la tapa d’un cub de brossa i fent-lo girar com un frisbee els va donar un cop fort al cap. Va agafar corredissa i va saltar pel damunt el cotxe, va continuar cor­rent fins que els va perdre de vista. Se sentia eufòrica.

Una casualitat inesperada

Lucia Watkins_3r A INSTITUT ESPANYOL

Qui podria imaginar-se que dues persones totalment desconegudes per l’encreuament d’una mirada acabarien descobrint que són totalment iguals, excepte per l’edat. Estava caminant amb Budy i el meu cosí, cap a la taverna una nit d’estiu. Quan ens apropàvem i podíem veure les finestres, vaig notar com si algú estigués observant cada moviment que feia. En adonar-me vaig buscar amb interès per saber què o qui m’observava. I allà em vaig topar amb aquells preciosos ulls marró clar. Eren el més bonic que havia vist a la meva vida. Aquella nit vaig fer tot el que estava a les meves mans per aconseguir el seu nom.