La llàgrima que va caure

Inés Pinto Da Silva_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ordino

Vaig notar una gota sortint del meu ull.  Vaig veure que estava plorant. No sé per què plorava. En aquell moment em feia mal el cor. Era un mal al cor, no ho sabia. La tristesa em portava amb ella. Em feia mal, molt de mal, no sé per què, no ho entenia, la veritat. Aquell mal era interior. Cada cop queien més llàgrimes, no ho sabia, la veritat. Mentrestant, algú m’eixugava les llàgrimes, no sabia qui era. Una persona que em feia sentir molt bé amb la seva presència. Crec que era una persona que venia d’un altre món, del cel, crec, que era molt propera. Ja no estava al meu costat. De sobte, havia desaparegut. Em va deixar un buit al cor.

Posa’t a la meva pell

Anna Vázquez Moreno_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ordino

Havia sortit a una plaça. Hi havia molta gent i un home que portava un vestit de torero i una capa. Vaig córrer cap a ell posant les banyes endavant i em va esquivar amb la capa. La gent va començar a cridar “olé”. Vaig continuar corrent i la gent continuava cridant “olé”. L’home tenia dues banderilles a les mans. Vaig passar pel seu costat i me’n va clavar una. Feia molt de mal. Vaig començar a sentir que em sortia sang. La gent va començar a cridar més fort. Vaig tornar a envestir-lo amb totes les meves forces i me’n va clavar una altra. Vaig caure rendit. L’únic que vaig veure va ser la gent felicitant l’home per haver-me matat.