L’habitació dels sorolls

Fausto Marrero Fletcher_3r B C.E. María Moliner

S’escolten sorolls, murmuris i rialles des de l’interior. Un estrany instint ens fa entrar. Ens tenim l’un a l’altre. Em diu: “no tinguis por, jo estic amb tu.” Una cosa estra-nya passa. S’encenen i s’apaguen els llums. Els sorolls envaeixen el silenci i ens porten a una sala. Ens acostem, i oculta en un racó, l’ombra d’una nena apareix. No se li distingeix la cara. Va vestida amb una camisa de dormir blanca, i duu el cabell llarg que li cobreix la cara i les espatlles. “No tinc por, però tu creus en els fantasmes.” Sí. I m’esvaeixo…

Abans nosaltres, ara tu

Ainhoa Zurano Pubill_3r B C.E. María Moliner

Aquí sóc, esperant que arribis, així com t’esperava la primera vegada. Al mateix lloc, amb la mateixa impaciència i inquietud, tan emocionada com sempre; amb una diferència, però, vindries aquesta vegada? Sabries que encara t’espero? Recordo el teu somriure, les teves mans càlides, els teus ulls; oh, com podria oblidar-los? I la teva forma d’il·luminar els dies grisos. Recordaries tu la meva mirada de l’últim cop que ens vam veure? M’hauries oblidat ja? Ja no em somiaves com jo a tu?  No ets aquí, no estàs amb mi, ja no som, ara ets i sóc, dos mons a part i llunyans així com Venus i Saturn, només amb un sol i un espai en comú.