Dia: 14 de desembre de 2016

Amélia Drogue_3ème C Lycée Comte de Foix

L’amistat és un dels sentiments més bonics del món. Comença amb unes paraules i quan és real mai s’acaba. Poder parlar, confiar, riure, plorar amb algú, i que aquest algú et pugui ajudar… Tot això és la nostra amistat. Tot va començar amb unes paraules i encara perdura. Hem parlat, confiat, rigut, plorat i ens hem ajudat. Hem demostrat que podíem fer-nos confiança. Volia donar-te les gràcies. “Gràcies”, petita paraula amb gran significat. Gràcies per la teva ajuda, has estat sempre al meu costat i m’has donat els millors consells. Gràcies a tu estic preparada per afrontar el món exterior. Gràcies amiga!

David Fernandes_3ème C Lycée Comte de Foix

La sensació de ser cada dia més inútil em recorria tot el cos, i això era el més detestable: no tenir consciència d’on estàs, del que fas en aquest moment, del que faràs el dia de demà o fins i tot d’on es troba la teva habitació. Abans era una filòsofa, amb un alt nivell d’oratòria, i ara quan converso les paraules fugen de la meva ment. On són aquells dies de glòria? Em van dir que la meva malaltia progressaria ràpidament en persones d’un alt nivell intel·lectual. Jo, malauradament, era una d’aquestes ànimes. És el primer cop que em penedeixo de la meva saviesa. Va arribar el diagnòstic: es tractava de la malaltia d’Alzheimer.