Dia: 15 de desembre de 2016

Alba Doval_3r A C. E. María Moliner

M’arriba la notícia, i un sentiment m’esberla l’ànima. No ho esperava, tampoc ho entenc. No comprenc com ha passat. Recordo quan et vaig veure per primera cop i em vaig apropar a tu, des d’aquell moment vas canviar la meva vida. Recordo quan rèiem i jugàvem. Ara sento que tot ha canviat i el meu món s’esmicola. El moment que havia temut és aquí, com l’hivern que acaba amb un bri d’herba. Et perdo, i he perdut. Vaig perdre l’oportunitat de fer-te la darrera abraçada. Cap on miro, si no hi ets? Què he de sentir ja, si el meu cor ja no em pertany? Què pensa el meu cap, si ha deixat d’obeir-me? La pèrdua s’endinsa en la meva ànima, com l’hivern en un cau obscur i oblidat.

Alexandre de Sousa_3r A C. E. MarÍa Moliner

La pluja queia sobre el meu cos. Em trobava a pocs metres de ma casa, em moria de ganes d’arribar-hi per poder dutxar-me i anar a descansar. En arribar, el meu telèfon va començar a vibrar. Un cop dutxat, vaig obrir els missatges que tenia. N’hi havia dos que destacaven, el de la meva parella i el de l’Helder, el meu millor amic. Els dos necessitaven parlar amb mi… Vaig tenir un pressentiment. Anava a contestar. “Merda!”, no tenia bateria. L’endemà a l’institut vaig rebre la resposta als meus dubtes. Estaven junts! En aquell moment entre plors ho vaig comprendre, ho havia donat tot de mi per algú que ho donava tot per un altre.