Dia: 4 de gener de 2017

Maria Eugenia Pires_3r A C.E. MARÍA MOLINER

Ahir el meu somni va néixer. Em vaig llevar a les quatre de la matinada per
preparar la maleta. A les cinc em recollien a la parada. Hi feia molt fred, i estava
molt nerviosa. En arribar vam veure tota aquella gent que ens mirava, i que venien
de molts països. Jo era la primera a competir del meu equip. Escalfava fins que va arribar el moment. Em cridaren per megafonia. Vaig prepararme, em vaig posar les proteccions, i
vaig anar molt convençuda al tatami acompanyada pel meu entrenador. Arrenca el combat. Escolto com em crida el meu entrenador. Guanyo el primer combat, el segon, i el tercer. Sóc a la final, i he perdut. Avui el meu somni continua viu.

Andrea Durán_3r A C.E. MARÍA MOLINER

No recordo exactament aquell dia, començo a intentar recordar alguna cosa i em veig corrent per aquell carrer. Jo sabia que alguna cosa dolenta m’anava a passar, era un dia gris i plujós, quan vaig arribar al lloc. La vaig veure amb els ulls plorosos, estaven els seus
germans envoltant-la, solament amb aquelles quatre paraules, els meus ulls es van desbordar de llàgrimes, el meu cor va començar a bategar més ràpid del normal i no podia
fer-hi res, ni tan sols parlar, estava bloquejada. Sabia que des d’aquell instant les nostres vides canviarien per complet. Encara avui, des de tan lluny, ell em segueix ensenyant moltes coses.